El sistema de la marca de la Unió Europea (anteriorment coneguda com a “marca comunitària”) porta operatiu des de l’any 1996 i permet sol·licitar mitjançant un únic tràmit una marca multiclasse per a tots els Estats Membres de la Unió Europea de cop, utilitzant una única llengua.
Així, doncs, és una alternativa a la presentació de sol·licituds de marques nacionals en cada Estat Membre de la Unió Europea, cosa que es tradueix en un sistema de protecció molt més ràpid i econòmic i que, des del seu funcionament, ha resultat ser tot un èxit.
Àmbit territorial de les marques de la Unió Europea
Quins països/territoris comprèn la marca de la Unión Europea?
Al igual que les patents, les marques són drets territorials, de manera que els seus efectes només s’apliquen en el territori o territoris a on es sol·licita la seva protecció.
Així és com els usuaris poden optar per a protegir una marca:
- a nivell nacional (marca espanyola, marca francesa, marca alemanya, etc.),
- a nivell regional (marca de Benelux que protegeix els territoris de Bèlgica, Països Baixos i Luxemburg)
- a nivell de la Unió Europea amb la figura de la marca de la Unió Europea a la qual fa referència aquesta entrada.
Ja que ara per ara la Unió Europea la constitueixen 27 Estats Membres, el títol de registre que s’obtingui amb la sol·licitud de marca de la Unió Europea comprendrà aquests 27 Estats.
A mida que s’incorporin nous països en la Unió Europea, la protecció de la marca de la UE s’estendrà també a aquests països. El darrer país en incorporar-se a la UE va ser Croàcia el 2013 i les marques que ja contaven amb protecció van passar a estar protegides també allà després d’aquest moment.
I si només es vol obtenir protecció en una part de la Unió Europea? ¿Poden fer-se exclusions?
El sistema de marques de la Unió Europea no permet deixar de banda a determinats països de la protecció de la marca. Per posar un exemple, un sol·licitant que vagi a fer ús de la marca en deu països, no podrà excloure als disset restants.
Com no és obligatori utilitzar la marca a tota la Unió Europea sinó que l’ús en una part del territori seria suficient, és independent que les intencions del titular de la marca estiguin enfocades a utilitzar-la només en una sèrie de països determinats.
Procediment de registre unitari
Procediment centralitzat
El procediment de registre de la marca de la Unió Europea es duu a terme davant l’EUIPO (Oficina de Propietat Intel·lectual de la Unió Europea), l’agència de la UE encarregada del registre de marques i de dissenys comunitaris i que té la seva seu a Alacant des del 1994.
Aquesta centralització del procediment de registre també implica que el sol·licitant de la marca només haurà de pagar taxes oficials a una única oficina i no a les 27 oficines nacionals. El mateix succeirà amb les taxes de renovació 10 anys després de la sol·licitud. La marca es renovarà davant l’EUIPO una única vegada i no seleccionant territoris.
¿Quina durada sol tenir el procediment de registre d’una marca de la UE?
La durada aproximada del procediment de registre d’una marca de la UE acostuma a ser d’uns 4 a 6 mesos aproximadament, sempre que la marca no rebi objeccions per part de l’Oficina o rebi oposició/ns per part de tercers.
Fases:
- Comprovació de requisits formals: Una vegada es presenta la sol·licitud de marca, l’EUIPO, dur a terme un examen previ per a comprovar que compleix amb els requisits formals establerts en el Reglament de Marca de la UE.
- Comprovació de prohibicions absolutes: Si es supera aquesta fase, un Examinador comprovarà que la marca no incorre en cap de les prohibicions absolutes de registre de l’article 7 del Reglament (marques no distintives, marques descriptives, marques genèriques, marques contràries a l’ordre públic i a les bones costums, etc.).
- Publicació: Si la marca no està viciada per cap prohibició absoluta de registre, es publicarà en el Butlletí de Marques de la UE.
- Període d’oposició: A partir de aquí, qualsevol tercer interessat que es senti perjudicat per aquesta nova sol·licitud de marca pot interposar una oposició que paralitzi el seu registre en un termini de tres mesos a comptar des de la data de publicació de la marca. Les oposicions només poden basar-se en motius relatius de denegació (ex. existència de marques anteriors amb efectes en la totalitat o en part de la UE que puguin xocar amb la nova sol·licitud de marca), i mai en motius absoluts de denegació, doncs l’EUIPO ja ha realitzat de oficio aquest examen. En cas de que la marca rebi oposició, l’Oficina avisarà al sol·licitant de la marca impugnada i començarà el procediment d’oposició.
- Certificat de Registre: Si, en canvi, la marca no rep oposició o l’oposició es desestima, l’EUIPO emetrà un únic certificat de Registre de la marca que tindrà efectes en la totalitat del territori de la Unió Europea i que no serà necessari validar en els diferents Estats Membres, como succeeix amb la figura de la patent europea.
Existeix la possibilitat d’accelerar el procediment de registre de la marca?
No, no és possible sol·licitar un procediment accelerat d’examen de la marca. Si es vol obtenir el registre més aviat, s’ha de complir amb tots els requisits formals que s’estableixen en el Reglament i intentar prevenir que la marca incorri en prohibicions absolutes de registre i que pugui rebre oposició. D’aquesta manera, s’evitarà la recepció d’objeccions o oposicions i la marca podrà registrar-se en el termini mínim de 4 mesos, ja que el període d’oposició de 3 mesos que tenen els tercers no pot escurçar-se.
Documentació necessària per a sol·licitar una marca de la Unió Europea
Les dades imprescindibles que s’han d’incloure en una sol·licitud de marca de la UE són les següents:
- Dades del sol·licitant: nom i adreça
- Tipus de marca i denominació o logotip en funció del tipus de marca
- Productes i/o serveis a sol·licitar sota la marca indicant la classe corresponent de la Classificació Internacional de Niça
- Pagament de les taxes de sol·licitud corresponents
No és necessari aportar un poder de representació a l’hora de comptar amb un representant autoritzat davant l’EUIPO.
Vida de la marca una cop registrada
Si la marca de la UE accedeix al registre, tindrà una duració de 10 anys a comptar des de la seva data de sol·licitud i podrà ser renovada per períodes de 10 anys de manera indefinida. L’únic que s’ha de fer per a renovar una marca és sol·licitar-lo a l’Oficina i pagar les taxes corresponents 6 mesos abans que expiri el venciment. Si la sol·licitud de renovació es fa dins dels 6 mesos següents al venciment, s’haurà de pagar les taxes de recàrrec corresponents com a penalització (termini de gràcia). Una vegada transcorregut el “termini de gràcia” de 6 mesos, ja no serà possible realitzar la renovació i la marca es considerarà caducada.
L’adquisició dels drets de marca de la Unió Europea s’obté amb el registre, i es pot utilitzar el símbol ® per a evidenciar-lo. L’ús de l’esmentat símbol no és obligatori.
Obligació d’utilitzar les marques registrades
Encara que la marca es pugui utilitzar en el mercat abans que es produeixi el registre, l’obligació d’ús neix als cinc anys a comptar des de la data en la qual s’obté en certificat de registre. Per això, un cop transcorregut aquest termini qualsevol tercer que consideri que la marca no s’ha utilitzat, podrà instar un procediment de caducitat per falta d’ús, sense necessitat de demostrar cap interès legal per a interposar l’esmentada acció de caducitat.
Així doncs, encara que la pròpia EUIPO no verifiqui si s’està fent ús d’una marca en el mercat, els titulars l’han de posar en funcionament per a evitar que, una vegada transcorri el “termini de gràcia” de cinc anys, qualsevol tercer pugui instar la seva caducitat. En cas de no fer-ho, s’arrisquen a que aquest tercer assoli que l’Oficina declari la caducitat i la marca no podrà “reviure” després, a no ser que torni a sol·licitar-se de nou.
L’ús de la marca de la UE ha de produir-se en els 27 Estats Membres?
No és necessari que el titular utilitzi la marca de la UE en tots els Estats Membres per a que romangui en el registre, sinó que és suficient amb que s’utilitzi en una part del territori.
Si, finalment, l’Oficina considera provada la falta d’ús efectiu, els efectes començaran en la data de la sol·licitud de la caducitat.
¿Què passa quan la marca té algun problema de registre que només afecta a una o diverses parts del territori de la UE?
Un dels avantatges que ofereix la figura de la marca de la UE és la possibilitat de transformar l’esmentada marca en sol·licituds de marques nacionals en els diversos Estats Membres en el suposat que aquesta s’hagi vist afectada per un motiu de denegació absolut o relatiu que només afecti a una part del territori. D’aquesta manera, el risc que genera la naturalesa unitària de la marca de la Unió Europea es veu mitigat per aquesta possibilitat de transformació en marques nacionals.
Per exemple, si la marca de la UE rep oposició d’una marca anterior danesa que resulta en la seva denegació, el seu titular podrà transformar aquesta marca denegada de la UE en marques nacionals a la resta de països, és a dir, en els 26 Estats Membres restants, essent, per tant ,Dinamarca l’únic que estaria exclòs.
El mateix succeiria si a l’examinar la sol·licitud de marca, l’Examinador observés que aquesta és descriptiva només per al públic danès, cosa que suposaria que, a l’operar el motiu de denegació només per al públic de parla danesa, el seu titular podria transformar la marca en sol·licituds de marques nacionals a la resta d’Estats Membres on actués l’esmentada prohibició.
Avantatges i desavantatges de protegir una marca en la Unió Europea
Avantatges
- Presentació d’una única sol·licitud de marca en una única Oficina
- Marca seguirà un únic procediment de registre
- Pagament d’una única taxa de sol·licitud de marca, en comptes de pagar taxes oficials a 27 Oficines Nacionals, així com de renovació
- Drets conferits per la marca de la UE tenen caràcter unitari
- S’emet un únic títol de registre
- Tramitació ràpida si no surten oposicions
- Permet reivindicar antiguitat
- Permet la transformació de la marca de la UE en marques nacionals individuals
- La renovació és també automàtica i té els mateixos efectes en els 27 Estats Membres
Desavantatges
- Més cara que una marca nacional
- Només cal un obstacle o diferència lingüística en una part de la UE per a no aconseguir el registre
- Més difícil d’obtenir per tenir major cobertura (drets anteriors nacionals de 27 EM poden impedir-lo)
Una marca de la Unió Europea, és l’idoni?
La idoneïtat de protegir una marca en tot el territori de la Unió Europea dependrà de cada supòsit. Per això, des del Departament de Marques d’ABG creiem que s’ha d’estudiar a fons cada cas abans de sol·licitar una marca de la UE, valorant sempre les necessitats del client. També portem a cap una recerca de marques en las bases de dades corresponents que ens permeti garantir, en la mesura que es pugui, que la nova sol·licitud de marca no trobarà obstacles que impedeixin el seu registre.
